Els valors de la Pilota

Una identitat autèntica

L’origen i la història d’aquest joc ancestral, la “valencianitat” de la pilota, el seu immens valor cultural i l’íntima relació entre llengua i pilota són les quatre variables històriques i sociològiques absolutament entrellaçades que fan de la pilota valenciana un espai autèntic i singular.

L'origen i la història d'un joc ancestral

La pilota valenciana és l’herència de la Mediterrània: un joc mil·lenari practicat pels grecs que els romans van escampar per tot arreu. De fet, la Feninde, el trofeu amb el qual es premia als campions individuals de la pilota professional, és un fris grec que data del segle VI aC on apareixen sis pilotaires reproduint diferents postures de colp en el que sembla una partida de llargues, la modalitat de joc considerada més antiga.

A les nostres terres, va arribar de les mans de Jaume I i dels seus cavallers. Des de l’arribada del rei conqueridor, la pilota va tindre als seus carrers i al seu regne una difusió extraordinària. La pilota valenciana ha travessat els segles i ha arribat a hui mateix amb un fil conductor ininterromput a pesar de les prohibicions, els successius canvis socials i tota mena de vicissituds.

A hores d’ara, l’esport dels valencians i valencianes està ben viu. En 2020 comptava amb prop de 2.000 persones federades, 22.000 xiquets i xiquetes practicant-lo en 626 centres escolars, 120 clubs actius i 980 equips que participen en competicions oficials.

La valencianitat de la pilota

El joc de pilota és un dels principals senyes d’identitat i l’esport per excel·lència del poble valencià. Forma part de la identitat col·lectiva, i és una de les tradicions culturals més arrelades al territori amb un caràcter clarament vertebrador. Els carrers i trinquets valencians han sigut escenari de milers de partides, com a mínim, des de fa més de 750 anys. Cap altre esport no pot presumir de tindre un arrelament tan fort entre la societat valenciana.

Als anys vuitanta, amb l’arribada de la democràcia, es va obrir un futur de progrés i dignitat per al conjunt de l’esport. Per tot això, la pilota valenciana transcendeix el fet esportiu per a ser un eix vertebrador de la societat valenciana que aglutina història, tradició i identitat. Ni més ni menys que l’expressió de la personalitat d’un poble.

El valor cultural del joc

El 5 de setembre de 2014 la pilota valenciana va ser declarada bé d’interés cultural immaterial, mitjançant un decret del Govern Valencià amb el qual es comprometia a vetlar pel seu normal desenvolupament i pervivència. Al capdavall, aquesta declaració no feia més que reconéixer l’innegable vessant cultural que la pilota ha tingut al llarg del temps i la inspiració que l’estètica i espectacularitat del joc han provocat en nombrosos artistes plàstics i literats.

Des de Joan Lluís Vives, a Arnau de Vilanova o sant Vicent Ferrer; Gabriel Miró, Azorín, Bernat Capó, Joan Olivares o Enric Valor, tots ells han fet referència a la pilota valenciana en les seues obres. Igualment, la pilota també ha tingut el seu reflex a través d’obres artístiques, pictòriques o escultòriques com per exemple, El punt dins del moviment de Manuel Boix.

A més, la pilota valenciana està fortament vinculada a l’artesania. Els principals elements del joc, com les pilotes, els guants o les proteccions per als dits, són obra d’un grup d’artesans que elaboren cada peça de manera personalitzada i irrepetible. Fins al moment, no hi ha possibilitat d’industrialitzar la producció d’aquests components.

Llengua i pilota

El joc de pilota s’ha mantingut permanentment lligat a la llengua pròpia, tant al carrer com al trinquet. D’una banda, perquè té un lèxic específic difícilment traduïble i, de l’altra, perquè és l’idioma dels seus aficionats i aficionades, provinents en els darrers segles de les classes populars valencianoparlants.

La contribució ha sigut notable: una enorme riquesa lèxica; l’onomàstica i la toponímia i, fins i tot, un gran nombre de locucions, frases fetes i dites populars que han passat a l’ús general. Prova d’aquest conreu continuat són moltes expressions com “Va de bo!”, “Conéixer bé les lloses del trinquet” o “Fer una cosa a bot-i-volea”, que han passat a enriquir la llengua. Es tracta d’un dels pocs espais de sociabilitat pública on les persones castellanoparlants se solen expressar en valencià.

En 2010, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va elaborar un vocabulari del joc de pilota el qual recollia gran quantitat de mots i expressions propis del joc.