El món de la pilota

La nostra pilota no és més que la manera valenciana de jugar a un joc universal com és la pilota a mà. Nombroses cultures d’arreu del món han practicat el joc de pilota a mà des de la nit dels temps fins a l’actualitat. Els olmeques, els maies, els egipcis, els grecs i els romans van practicar jocs de pilota a mà. Així, trobem a molts indrets d’Europa i d’Amèrica germans de la pilota valenciana com el palla Eh!, el jeu de paume, el kaatsen, el fives o les chazas.

Per a unir la diversitat del joc de la pilota està la Confederació Internacional de Jeu de Paume (CIJB), fundada en 1928 i recuperada en els anys noranta amb l’impuls de representants valencians. Des d’aquell moment, la CIJB ha organitzat dènou competicions internacionals absolutes, amb la participació de les federacions d’Argentina, Bèlgica, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Xile, Equador, Euskadi, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, Mèxic, Paraguai, Portugal, Perú, Uruguai, Veneçuela i la Federació de Pilota Valenciana. A banda, organitza l’Elite World One Wall individual en la modalitat de one wall i la Coupe des Champions de llargues entre els millors clubs europeus de llargues.

La CIJB té com a objectius desenvolupar i propagar un joc de pilota comuna que porte les característiques dels tipus de joc que les federacions afiliades practiquen, estimular els contactes entre les federacions afiliades i organitzar cada any un torneig internacional. Per a l’estiu de 2021 està prevista la celebració a Bèlgica el X Campionat del Món de Pilota, després de l’ajornament per causa de la pandèmia de la COVID-19.

Euskal Herria

La pilota basca –en referència a les dues zones a un costat i a l’altre del Pirineu– ha sigut i és referent i companya de viatge de la pilota valenciana en aquest viatge històric del joc de la pilota des de l’època clàssica fins a l’actualitat. De fet, les confrontacions basc-valencianes a un frontó no són fets recents. Hi ha desafiaments datats en el segle XIX entre pilotaris bascos i valencians.

Encara que la modalitat reina de la pilota basca és el joc a mà dins d’un frontó de dues parets, es practiquen un gran nombre de modalitats que varien en funció de les ferramentes, del tipus de canxa (frontó, trinquet francés, carrer) i fins i tot de la pilota. És a dir, el mateix univers de la pilota basca conté diverses realitats entorn d’una pilota i la voluntat de diversió. Algunes d’elles són menys similars a les nostres: la pala, el xare, la cesta punta o el joko garbi. N’hi ha d’altres que poden considerar-se germanes i que són molt similars a les modalitats valencianes, només que en el filtre del tarannà basc.

La mà. Sol jugar-se en frontons de 36 metres amb frontis i paret esquerra, que han evolucionat a partir del joc de frontó d’una paret (plaça lliure), el qual també es conserva encara. La pilota és similar a la de tec però molt més pesada (105-110 grams). Disposa d’un circuit professional que al llarg dels anys ha configurat mites i llegendes de la pilota basca. La mà també es practica en la instal·lació del trinquet francés a territori basc-francés.

La pasaka. És una modalitat de joc directe amb una xarxa al mig d’un metre d’altura. Es llança la pilota amb un propulsor que consisteix en un guant llarg fet amb pell de bou. També es pot jugar a mà. Sol jugar-se als trinquets francesos, encara que també es practica als frontons i als arkupes (pòrtics).

Laxoa. És una altra modalitat de joc directe dels anomenats de plaça, en què s’usen pilotes de 130 grams. És el mateix joc que les llargues, sols que es gasta un guant de cuir llarg que en la pasaka, jugant-se a 12 jocs dividits en 15, 30, 40, i Jus, o Jokua.

Bot Luzea. És la modalitat de llargues jugada tradicionalment en totes les terres basques fins que es va anar perdent per l’aparició de les altres modalitats descrites. Es juga amb la mà, sense cap ferramenta. Actualment s’està recuperant i inclús els equips bascos comencen a participar en els campionats europeus i mundials de llargues, gràcies als esforços dels aficionats de Nafarroa.

Més informació: 21iguales →

Més informació: fipv →

Més informació: euskalpilota →

Castella i Lleó, Aragó, Catalunya i Castella La Manxa

La pelota a mano ha estat molt present en el temps d’oci de tots els pobles de la península fins fa unes dècades amb la invasió dels esports d’origen anglosaxons. Actualment a la Rioja, a Castella i Lleó, sobretot a Burgos i Sòria, i en algunes zones de Castella La Manxa, en alguns focus de Catalunya i Aragó, es practica el frontó a mà, modalitat de pilota basca. Per poc que s’obrin els ulls, pobles, carrers, literatura i arts plàstiques fan referència al joc de la pilota en tota la seua geografia.

Més informació →

Les Illes Canàries

A l’illa de Lanzarote es practica la modalitat de pelotamano. És la seua manera de nomenar les llargues. Es juga exactament igual que la modalitat valenciana.

Més informació →

Itàlia

Itàlia com a bressol de la cultura grecollatina ha acollit i propagat nombroses modalitats que han romàs a través del temps fins al moment actual, amb gran força i reconeixement. A hores d’ara a diferents regions de la península Itàlica es practiquen modalitats com pallone a bracciale, pallapugno (pallone elastico), palla elastica, pantalera, palla toscana, pallapugno leggera, tamburello i la palla eh!.

Potser el pallapugno (pallone elastico) i la palla eh! poden ser les modalitats més relacionades amb la pilota valenciana. La palla eh! té la mateixa dinàmica que les llargues. Es practica a la Toscana, on es va celebrar en 2019 la “Copa de campions de llargues”. El pallapugno es juga sobre una pista de 90×16 m. anomenada sferisteri, amb una sola muralla lateral i tres costats. La pilota pesa 190 grams i els jugadors la colpegen amb el puny tancat, per la qual cosa es protegeixen amb unes benes de llana elàstica i, inclús, amb proteccions puntuals de cuir.

Més informació →

França

A França es va produir la primera recuperació dels antics jocs de pilota que havien deixat els romans. Amb els equips enfrontats a un costat i l’altre del camp de joc, es va començar a jugar amb una pilota colpejada amb la mà, raó per la qual va ser anomenat aquest joc jeu de paume. El joc era exactament igual que les llargues valencianes, amb una puntuació per jocs dividits en quatre quinzes (15-30-40 i Joc). Inicialment el joc es va practicar a l’aire lliure, però a partir del segle XIV, els dirigents i poderosos van voler reservar-se espais propis i van començar a fer-ho en uns locals que nomenaren tripots (semblants al que hui són els trinquets francesos).

Els nobles, parant compte del mal que la pilota feia a les mans, varen decidir introduir eines de protecció passant d’un simple guant a pales de fusta i acabant per utilitzar unes raquetes a base d’un encerclat amb una xarxa de cànem o budells al seu interior. Com que a l’hora de traure s’avisava el contrari amb l’expressió “tennetz!”, van decidir emprar aquest terme que amb el temps va donar tenis per a aquesta modalitat.

Actualment el joc de longue paume, hereu de l’explicat jeu de paume medieval es practica a la Picardia. En els Jocs Olímpics de París 1900 va ser esport de demostració. Les regles són iguals a les llargues valencianes, tot i que solen jugar-se en espais oberts amb unes línies delimitadores en terra, no com en les nostres llargues entre les parets de les cases que delimiten un carrer. És la raó a raó per la qual competeixen amb la resta de països en la modalitat de llargues internacional.

Més informació →

Bèlgica

A les terres belgues es juga sobre terreny dur amb unes línies marcades a terra, les quals han donat la forma i definició de les llargues internacionals. A l’extrem oposat al de traure, hi ha un rectangle com a espai de recepció amb unes mides de 5 x 19 metres. A la mateixa Brussel·les, centre d’Europa, hi ha una plaça anomenada Place du Jeu de Balle on tradicionalment es practicava el joc de la pilota. L’activitat competitiva dels seus clubs fa que els belgues siguen molt sovint rivals durs per als jugadors i jugadores valencians en els campionats internacionals.

Més informació →

Holanda

Als Països Baixos, concretament a la regió de Frisia, es juga al joc de pilota a mà frisó (en neerlandés kaatsen, i en frisó keatsen), essent la mateixa modalitat que amb el nom de balle pellote es practica a Bèlgica i el longue paume a la Picardia francesa. Es juga en un espai obert, sobre gespa, amb unes mides de 60 metres de llarg per 32 d’ample. La pilota és molt semblant a la que anomenem de badana, de color blanc, feta a mà i amb un pes d’uns 24 grams molt més menuda que la valenciana, amb un diàmetre de 3,5 cm. Les regles de joc són les mateixes de les llargues. De fet, participen en els campionats internacionals igual que els francesos, belgues i resta de països.

Més informació →

Anglaterra i Escocia

A diverses regions de les illes britàniques —des del sud, a l’oest, des de Londres fins a Escocia es practiquen, bàsicament, jocs de pilota indirectes. Està molt desenvolupada la modalitat de rugby fives o simplement fives. En una canxa de tres parets de 7 metres per 5 (aproximadament), els jugadors juguen de forma individual o per parelles amb una xicoteta pilota de cuir. Practiquen també a pistes d’esquaix. Fins i tot, universitats com la de Cambridge tenen equip oficial.

També està molt desenvolupada la modalitat de one wall, amb nombrosos campionats de caràcter urbà i voluntad d’implantació a les escoles.

Més informació: Ukwallball →

Més informació: Rugbyfives →

Irlanda

La pilota gaèlica es practica a Irlanda. Hi ha quatre modalitats: one wall, 4-wall,  softbol i hardball. Els quatre són jocs indirectes que només varien en funció de les parets, de la pista i del tipus de pilota emprada. El 4-wall es juga en una canxa molt semblant a la de l’esquaix. Els quinzes són espectaculars, jugant-se molt de rebot. Podeu vore-ho en aquest vídeo.

Més informació →

Canadà

El handball també es practica en moltes províncies del Canadà. Es juga en pista d’una, tres o quatre parets. La pista d’una sola paret inclou només una paret frontal. La pista de quatre parets inclou una paret frontal i posterior, dues parets laterals i un sostre. Les dimensions són aproximadament de 5 per 7 metres. La paret inferior de l’esquena permet als espectadors veure els jocs.

Estats Units

Amèrica del Nord és, des del seu naixement, una cruïlla de cultures. Com no, els jocs de pilota també hi han estat presents baix la influència d’emigrants irlandesos i mexicans. Els jocs de paret –és a dir, les modalitats indirectes– són les més desenvolupades, La Ushandball és a l’organització que regula l’esport de la pilota amb milers de practicants i amb campionats internacionals, jugant-se amb una, tres i quatre parets. Cal destacar l’efervescència del one wall a New York, ciutat que disposa de centenars de pistes d’aquesta especialitat de la pilota a mà, distribuïdes als parcs més distingits de la ciutat. Recentment, la Alliance Handball de Nova York ha sol·licitat el seu ingrés formal en la CIJB (Confederation Internacional des Jeux de Balle).

Més informació →

Mèxic

A Mèxic es practiquen nombroses modalitats de pilota. Algunes d’elles són més properes a la pilota valenciana, com el rebote con pelota dura, la pilota purèpetxa o la pilota mixteca. La primera d’elles és una modalitat de joc indirecte. Es juga a l’Estat de Zacatecas. Es tracta del joc de frontó d’una sola paret de dimensions i regles equivalents a les de València, Irlanda, EUA o Països Baixos. Les altres dues modalitats són directes i s’assemblen a les llargues. La pilota purèpetxa la juga l’ètnia tarasca, procedent de l’Estat de Michoacán y Guerrero. La pilota mixteca la juguen les ètnies zapoteca i mixteca de l’estat de Sinaloa. A causa de l’emigració han arrelat a la ciutat de Mèxic.

Per una altra banda, la pilota d’influència basca també es practica sovint a terres mexicanes encara que es juga amb diferents tipus de pilota. El one wall com a modalitat de joc internacional va tenint cada dia més adeptes.

Colòmbia, Perú, Veneçuela i Equador

Són països on el joc a llargues està fortament arrelat, sobretot a les localitats populars i camperoles, de l’altiplà on el joc s’anomena amb el vocable chaza. En la ciutat de Pasto, en el departamento de Nariño, es va celebrar el IX Campionat de Pilota a Mà organitzat per la CIJB.

Argentina, Uruguai i Xile

A aquests països sud-americans hi ha hagut una forta influència de la pilota basca sent prou populars els jocs de pilota indirectes, siga en frontó o trinquet basc, siga a mà o a paleta. A hores d’ara es viu una estimulant recuperació d’aquests jocs. Les participacions de jugadors Argentins als mundials de la “Federación Internacional de Pelota Vasca” es compten per nombrosos èxits.

 

Qüestió a banda és la “València dels Andes”, és a dir, el departament i ciutat de San Juan a Argentina, on un grapat de valencians, majorment de la Safor i la Marina, es traslladaren a finals del segle XIX i principis del XX portant amb ells l’amor pel joc de pilota. Cal mencionar també la ciutat de Paranà a la província argentina d’Entre Ríos, on un grup de jugadors enamorats de les modalitats valencianes ha estat vàries vegades a València per tal de conèixer de prop el nostre joc. El joc que practiquen també es coneix com manito.

Més informació →

Competicions internacionals

En 1993 el Trofeu Cinc Nacions va reunir per primera vegada els equips de Bèlgica, Països Baixos, Itàlia, França i Espanya en un campionat internacional de pilota a mà, en la modalitat de llargues. La victòria va ser per als valencians. Va ser la pedra sobre la que a poc a poc s’han consolidat la celebració d’europeus i mundials de pilota a mà, amb la participació de nombroses seleccions de tot el món. En aquests campionats s’han incorporat modalitats com el joc internacional i el one wall i, a més, s’ha reafermat la categoria femenina. L’últim Mundial es va disputar en 2017 a Colòmbia amb la victòria absoluta per a la Selecció Valenciana.

Informació basada en l’article “Pilota al món” de Victor Iñurria al web PilotaViu, del llibre “Joc de Pilota, Historia de un deporte valenciano” d’Alberto Soldado i la web corporativa de la CIJB.