Els valors de la Pilota

La contemporaneïtat de la pilota

A hores d’ara la pilota valenciana està immersa en un procés de modernització que afecta totes les seues dimensions i que afecta principalment cinc àmbits: la incorporació de la dona, l’estructuració de la pedrera, la consolidació dels i de les pilotaris com atletes d’elit, l’evolució de les competicions, les retransmissions televisives i les publicacions i investigacions que dignifiquen la pilota.

La incorporació imparable del moviment femení

Hui, i no per art de màgia, són més de 500 les xiquetes i dones que juguen habitualment a pilota, una xifra que fa alguns lustres seria simplement impensable. Segons les mateixes dades de l’FPV, l’entitat compta amb un total de 193 llicències femenines, huit d’aquestes tècniques. També cal esmentar les diferents xiquetes que competeixen en els Jocs Escolars de la Comunitat Valenciana (JECV), les quals formen part de 53 escoles. En la modalitat de raspall individual dels JECV en competeixen un total de 213, tot i que també hi ha competicions femenines de frontó i one wall. En un nivell superior formatiu, la Federació disposa de l’Escola de Tecnificació femenina i les competicions individuals sub-18 i sub-23 de raspall i els circuits sub-18 i sub-23, cosa que permet equiparar l’evolució de les dones amb homes.

A més del nombre de jugadores i practicants, la dona ha derrocat tots els altres murs del trinquet. La presència femenina ha augmentat notablement a l’escala durant les partides, resultat de la multiplicació els darrers anys d’aficionades i seguidores de la pilota. En esta línia, són moltes les dones que participen de la gestió dels clubs de pilota i formen part de les seues juntes directives. Com als mitjans de comunicació, on la presència de la periodista especialitzada en pilota s’ha consolidat.

L'estructura de la pedrera

En l’actualitat, la pilota presenta una estructura d’iniciació i formació semblant a la dels esports més moderns. Des del prisma més divulgatiu, el programa “Pilota a l’escola” compta en el curs 2019/2020 amb 22.000 xiquets i xiquetes i joves que la practiquen en 626 centres escolars de Primària i Secundària. Paral·lelament, se celebren els Jocs Escolars de la Comunitat Valenciana on els col·legis i les escoles de pilota dels clubs i ajuntaments competeixen en les diferents modalitats.

Molts dels 105 clubs registrats en la Federació tenen una escola de pilota on formen els joves locals. La mateixa Federació gestiona un programa de huit centres de tecnificació distribuïts entre tota la geografia valenciana. Els i les pilotaris que presenten una major evolució en edat de cadet entren a formar part d’aquestes huit seus.

Finalment, el Centre d’Especialització de Pilota Valenciana (CESPIVA) representa l’última etapa formativa dels futurs jugadors i jugadores de pilota. En total, en són una vintena de jugadors i jugadores d’escala i corda i una quarantena de raspall entre xics i xiques.

Molts d’ells passen a ser els protagonistes del que s’anomenen primeres partides. Són les habituals partides de juvenils que precedeixen les partides de professionals als trinquets. Són el pas previ a jugar entre els professionals.

La consolidació dels i de les pilotaries com a atletes d'elit

És prou evident que, en aquest procés evolutiu de la pilota valenciana en els darrers lustres, el col·lectiu dels i les pilotaris professionals ha sigut el que més han avançat. Hui, els jugadors i jugadores professionals i semiprofessionals que participen en els grans trofeus mantenen la planificació, entrenament i hàbits de qualsevol esportista d’elit. Molts d’ells i d’elles compten amb entrenadors i preparadors físics personals, controlen la càrrega de treball i el nombre de partides disputades, estudien mil·limètricament el calendari anual i els estats de major rendiment, treballen rutinàriament amb metges i metgesses i fisioterapeutes i cuiden la dieta i l’estil de vida.

L'evolució de les competicions

El joc de la pilota ha estat immers els últims lustres en un procés d’“esportivització” que, entre altres coses, ha deparat un calendari estructurat de competició. Tant les competicions amateurs federades (de totes les modalitats) com les competicions professionals (només d’escala i corda i de raspall) han patit importants evolucions en els darrers temps per tal de fer-lo comprensible i atractiu al públic.

La Federació a hores d’ara organitza un total de 29 competicions en quatre categories, en les quals participen 200 clubs i 350 equips. La Fundació per la Pilota Valenciana, creada en 2017 amb l’objectiu de gestionar de manera organitzada i plural el món professional, planteja un calendari de quatre grans competicions en les dues modalitats (escala i corda i raspall) al llarg de l’any. Aquestes són: la Lliga, la Copa, l’Individual i el Mestres. En els últims anys, la Lliga la protagonizen trios (equips de tres jugadors), la Copa la disputen parelles (equips de dos jugadors) i el Mestres congrega els pilotaris més regulars durant tota la temporada.

A més d’organitzar les competicions esmentades, té en nòmina 24 jugadors i manté una relació laboral permanent amb altres 20 jugadors. Tots plegats gaudeixen d’unes cobertures sanitàries i socials com qualsevol altre esportista professional.

L'arrelament als pobles

Com la música, la pilota és una senya d’identitat que des de fa molt de temps està arrelada als pobles i les comarques valencianes. Gràcies al treball de la Federació de Pilota Valenciana, responsable de la gestió de la pràctica amateur, s’han multiplicat el nombre de clubs i jugadors a la geografia valenciana. Un fet que ha servit com a catalitzador per augmentar el nombre d’aficionats.

Les imprescindibles retransmissions televisives i l’empremta digital

Malgrat les dificultats de la pilota valenciana per a ser presentada en format audiovisual, la pilota ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu des que Canal Nou va començar a retransmetre partides a principi dels anys noranta. La presència de la pilota en la televisió suposà l’assoliment d’un prestigi social i una gran porta d’accés per a molts televidents que fins aquell moment desconeixien l’esport dels valencians i valencianes, com a conseqüència de la seua invisibilitat als mitjans. Les retransmissions en directe de partides, els programes específics sobre pilota i la cobertura per part dels serveis informatius del canal autonòmic van ser els tres pilars sobre els quals es va assentar l’“audiovisualització” de la pilota valenciana. Un procés al qual també s’han sumat espais dedicats a la pilota des de mitjans de comunicació privats.

Publicacions i investigacions

Els últims anys han sigut molt fructífers en la publicació de llibres i investigacions al voltant de la pilota valenciana, de manera que s’ha generat un corpus de coneixement que, inextricablement, la dota de dignitat i profunditat i que l’allunyen de la folklorització estantissa a què en algun moment pareixia condemnada. La revista Ferida, el catàleg de l’editorial Això És com Tot , el diari PilotaVeu o el Colp a colp. Glosses sobre pilota valenciana són alguns exemples.

Dins d’aquesta dinamització cultural i científica, la Càtedra de la Pilota de la Universitat de València ha jugat un paper cabdal, que ha definit un full de ruta per a posar llum en qüestions centrals del món pilotari. Des de 2016, s’han publicat llibres com el còmic sobre el Genovés, i s’han impulsat recerques de caràcter sociològic, organitzatiu, biomecànic, històric, lexicogràfic i didàctic, així com nombroses jornades i el congrés La pilota valenciana: reptes per al segle XXI.